Articles
Cap a on va Catalunya? Què quedarà de Catalunya el 2014 o el 2020 o el 2050? Serà una simple regió d’Espanya o una nació normal? Tenim molts reptes, però també oportunitats que no podem deixar perdre.
En primer lloc, vivim una etapa de desafecció política, és a dir, un allunyament entre els polítics i la ciutadania. I aixó es deu a moltes raons tant conjunturals com estructurals. A aquestes darreres hi podem fer front amb una bona acció de govern, per exemple. Les altres les podem canviar avui mateix si volem perquè tenen a veure amb l'estil de fer política.
En segon lloc, ens trobem en una època de pèrdua de sentiment català. Hi ha un retrocés constant i amb el vist-i-plau del govern del país. Els partits que governen estant dilapidant no només la construcció nacional sinó el sentit transcendent de la història. El catalanisme ha fet progressar Catalunya i també Espanya. Ara, però, el catalanisme o és sobiranista o no és catalanisme.
En tercer lloc, veiem partits polítics preocupats pels seus propis beneficis. Aquí la culpa la tenen tots, sense excepció. Però cal deixar clar que el grau de culpabilitat no és el mateix per tots. Fixem-nos, però en els congressos de tots els partits que estan tenint lloc últimament.
D’aquí a poc dies, CDC celebrarà el seu congrés del que estic segur que en sortirà reforçada tant pel missatge com pel lideratge del país. Retorna la il·lusió, aquest és el missatge del congrés, però la de debò, la que ens engresca tots en la consecució d'un país lliure i sobirà.
Jordi Taló i Rubio
En primer lloc, vivim una etapa de desafecció política, és a dir, un allunyament entre els polítics i la ciutadania. I aixó es deu a moltes raons tant conjunturals com estructurals. A aquestes darreres hi podem fer front amb una bona acció de govern, per exemple. Les altres les podem canviar avui mateix si volem perquè tenen a veure amb l'estil de fer política.
En segon lloc, ens trobem en una època de pèrdua de sentiment català. Hi ha un retrocés constant i amb el vist-i-plau del govern del país. Els partits que governen estant dilapidant no només la construcció nacional sinó el sentit transcendent de la història. El catalanisme ha fet progressar Catalunya i també Espanya. Ara, però, el catalanisme o és sobiranista o no és catalanisme.
En tercer lloc, veiem partits polítics preocupats pels seus propis beneficis. Aquí la culpa la tenen tots, sense excepció. Però cal deixar clar que el grau de culpabilitat no és el mateix per tots. Fixem-nos, però en els congressos de tots els partits que estan tenint lloc últimament.
D’aquí a poc dies, CDC celebrarà el seu congrés del que estic segur que en sortirà reforçada tant pel missatge com pel lideratge del país. Retorna la il·lusió, aquest és el missatge del congrés, però la de debò, la que ens engresca tots en la consecució d'un país lliure i sobirà.
Jordi Taló i Rubio
Afegir a:
0 comentaris:
Publica un comentari