El 4 de juny, coincidint amb el Plenari de les Corts, la JNC de Barcelona va fer un acte pacífic i reivindicatiu que va consistir en desplegar 6 pancartes amb el lema “Hereu incapaç. Cessió del Bruc ja!. www.canvijove.cat” i la lectura d'un petit manifest. Exigíem a la regidora socialista Montserrat Sánchez i a l’alcalde Hereu que compleixin amb els compromisos adquirits de reclamar al Ministerio de Defensa la cessió gratuïta de la caserna del Bruc a l’Ajuntament, tot sigui dit, ara que una destacada dirigent del PSC-PSOE dirigeix el Ministerio en el “gobierno amigo de España”. L'actuació dels militants nacionalistes no va durar ni un minut i es va enllestir sense més dilació amb la intervenció de la força pública a qui no se li va oposar cap mena de resistència.Tenim un alcalde que durant el seu primer any de mandat ha demostrat a bastament tics autoritaris en no respectar la voluntat majoritària de les forces polítiques que integren l'Ajuntament de Barcelona. Des de la negativa municipal a la construcció del túnel del TGV per sota del Temple de la Sagrada Família a la negativa municipal per construir la muntanya russa del Tibidabo, la incapacitat per aprovar un Pla d’Acció Municipal o el darrer exemple d’ignorar els acords presos per reclamar la cessió de les casernes de les Corts.
Sobta, per tant, que el primer secretari del PSC-PSOE a la ciutat de Barcelona, Joan Ferran, tingui la baixesa política d'emetre un comunicat i signar un article en aquest mateix diari acusant la JNC de “trencar la normalitat democràtica”. Un Joan Ferran que ignora les trapellades antidemocràtiques del seu Alcalde. El mateix Joan Ferran que es dedicava amb piquets d'una trentena de militants del PSC a assaltar els vellets que assistien a la Convenció Nacional de la Gent Gran durant els governs de CiU amb la finalitat d'intimidar-los i que pertany a un partit polític que quan era a l’oposició al Parlament incitava a manifestar-se i fer el mateix tipus d’actes com el fet per la JNC de Barcelona dijous passat.
Sembla que els socialistes tenen la pell molt fina quan són tractats de la mateixa manera que tractaven ells els seus adversaris polítics durant anys.
Rubèn Novoa i Arranz
Articles












Afegir a:















1 comentaris:
La question "democrata" es pausada quand se mescla votacion per una representacion e democràcia.
La democràcia representativa existís pas.
Se i pensa, un còp elegit, un candidat podrà agir en "tiran" tal que s'o pensan en Grècia...
I a pas que la revocacion instantanèa que permetrà de balançar la votacion, mas permetrà pas de far democràcia.
Grècia aviá organizat una "dèmos", gràcia a una "polis" e lo tiratge a la sòrt dels jutges. La democràcia grèga existava, malgrat l'esclavagisme. I a jamai agut de democràcia a Roma, nimai sul continent europèu actual, per rason del nombre de ciutadan (lo concèpte de ciutadan existava pas en Grècia, mas a Roma, que los qu'èran pas ciutadans èran barbars o nacions, forans a Roma.
Un libre en francés de legir : « La Cité et les Lois » [La ciutat e las leis] Cornelius Castoriadis, edicion francesa Seuil.
Tot qualificatiu a "democràcia" pòrta un autre dobte politic. La democràcia a pas mestier de qualificatiu.
Publica un comentari