ENTRE L'ESPASA I LA PARET

Tots els candidats en la palestra interna d’Esquerra diuen que s’han de refer els pons dinamitats amb CiU. Això sí: ho diuen ara que venen comicis interns i no eleccions parlamentaries. Tot i que m’ho puc ensumar, desconec si realment ho creuen de debò o és simple interpretació de cara la galeria.

El que sé del cert és que si m’hagués de mullar per un sol discurs i per un sol candidat ho faria, sense cap mena de dubte, per Joan Carretero. Com a nacionalista català, vull que d’una vegada per totes, s’extirpi –sense contemplacions- aquesta tricefàlia cancerigen que ens governa. El descrèdit polític que estem vivint com a país augmenta exponencialment cada dia des del 2003 –any en que els socis tripartits van decidir començar el joc de les poltrones-.

Al capdavall, el que em fa més mal de tot aquest relat, és que el descrèdit i la incapacitat política vagin instal·lar-se al Govern de la Generalitat de la mà dels republicans. Del partit independentista i purista de Barrera i Macià. Aquells mateixos que pregonaven allò de les mans netes en la nit electoral del 23 escons. Tant Puigcercós com Benach no han dit públicament i sense pal·liatius que el Tripartit s’ha de d’acabar. Desconfiem-ne. Uriel diu allò de renegociar a l’alça, res més. Desconfiem-ne. L’únic que ha dit d’una forma contundent i diàfana que això del Tripartit s’ha d’acabar ha estat Joan Carretero. Diu que s’ha d’acabar la legislatura pactada amb el PSC –s’ha de ser seriós- però que un cop finiquitat aquesta grisosa etapa política, el Tripartit (PSC-PSOE-CPC-ICV-IU-A-ERC), s’haurà mort i enterrat.

M’agrada el discurs de Carretero. Ara bé, no tinc clar que en una hipotètica victòria carreterista aquest sàpiga integrar totes les sensibilitats d’ERC en una mateixa direcció. I això, per un partit com destraler –però necessari- com Esquerra i per un país masoquista com Catalunya no serà gens positiu.

Carretero córrer el risc de voler fer avançar a galop un partit que tot just fa sis anys encara anava amb tartana. Carretero ha de tenir clar que Catalunya no és Puigcerdà. Ni ho és ara ni crec que ho sigui mai.

Guillem Carol i Vallès