Germans Badia: els defensors oblidats de Catalunya

L'historiador recentment traspassat, Josep Benet, fa una referència a la mort dels germans Badia a les seves memòries recentment publicades el 28 d´abril de 1936, a migdia, foren assassinats davant del número 38 del carrer de Muntaner de Barcelona, els germans Josep i Miquel Badia. Miquel Badia era el cap dels Serveis d´Ordre Públic del Comissariat de Policia de la Generalitat de Catalunya abans dels Fets d´Octubre. Foren abatuts a trets per dos esbirros de l'extrema esquerra espanyolista, els membres de la CNT-FAI, Justo Bueno Pérez i Lucio Ruano. Segons el polític i historiador, « Miquel Badia creia que l´actuació de la gent de la FAI, amb els seus atemptats a les ciutats i els seus absurds intents d´instaurar el comunisme llibertari als pobles, per mitjà d´insurreccions armades locals, com les que havien tingut lloc a Ripollet, a Fígols i a Sallent, perjudicaven greument la política constructiva del govern de Catalunya i la desacreditaven davant la societat catalana. Era un atac a la causa de la llibertat nacional de Catalunya. Per això, creia que, contra aquells grups de pistolers faistes – que durant la Dictadura de Primo de Rivera havien deixat d´actuar a la península i ara s´aprofitaven del règim democràtic per tornar-hi-, calia aplicar una política severa i enèrgica ».

Justo Bueno Pérez també va ser autor d'altres assassinats a sang freda, entre ells els del periodista Josep Maria Planes, l´agost de 1936. Planes, junt amb Avel·lí Artís Gener "Tísner" va obtenir les proves que inculpaven la CNT-FAI en l'assassinat dels germans Badia. En temps de la II República, l´Ajuntament de Barcelona presidit per Carles Pi i Sunyer, els hi dedicà una gran plaça de la ciutat. La plaça en qüestió, l´any 1939, fou batejada de nou pel nom de Calvo Sotelo i finalment amb l´arribada de la democràcia amb el de Francesc Macià. L´Ajuntament de Barcelona, d´ençà el 1979, no ha estat capaç de dignificar la figura dels Germans Badia, és per aquest motiu que la JNC va fer un petit homentatge com a record de la nostra memòria històrica ara que l'organisme orwellià (segons paraules del mateix Josep Benet) del Memorial Democràtic dirigit per Joan Saura es dedica a reivindicar la memòria dels caiguts per un sol bàndol: el seu.

Memòria històrica? Comencem recordant els nostres patriotes; i, perquè no dir-ho, les txeques del PSUC que tant van escandalitzar Himmler en la seva visita a Barcelona i que serien posteriorment el model usat pels nazis en la repressió dels 30 a Alemanya.