ARA JA NO

Abans tots els transvasaments eren dolents, de dretes i malvats. Ara ja no. Abans quan es calava un incendi era perquè la Generalitat no havia pres les mesures pertinents en els moments adequats. Ara ja no. Abans quan l’administració pública contractava al cosí segon de la portera del xofer del President es titllava l’administració d’amiguisme i de corrupció. Ara ja no. Abans quan la Generalitat finançava l’escola concertada era perquè era molt reaccionaria i de dretes. Ara ja no. Abans portar al teu fill a una escola privada era totalment conservador i terriblement burgés. Ara ja no. Abans quan es deia que la immigració s’havia de controlar s’era una persona sense sentiments ni escrúpols, salvatge i –evidentment- de dretes. Ara ja no. Abans quan un conseller mentia, amagava informació i després ho reconeixia públicament se li deia que havia de dimitir. Ara ja no. Clar que abans als consellers els nomenava el President. I ara ja no. És temptador creure que els mals socials neixen de les trapelleries del malvats i que si els bons –com ara nosaltres, naturalment- remenessin les cireres del poder, tot aniria com una seda. Critiquem, anem a les manifestacions, signem manifestos, fem botifarrades i concerts reivindicatius. Tot per vèncer el malvat poderós. Però arriba un dia que, per caramboles de la vida, aquests malvats que ostentaven tan malignament el poder el perden en favor teu.

Guillem Carol i Vallès